Qui sou vosaltres i com feu la vostra feina?

Extracte de l’epíleg de Germana al marge, Audre Lorde. Manifest 2024
Per Esther (Mayoko) Ortega i Basha Changue

Aquest llibre és casa, és llar. És el lloc al que sempre vols i pots tornar a refugiar-te, a prendre alè per a continuar enfrontant el món i trobar llum per a saber per on.

Com fer per a transmetre la importància d’aquesta obra d’Audre Lorde, a la qual ella mateixa es resistia perquè es considerava poeta i no escriptora d’assaig. Com fer-ho per a les nostres germanes i com fer-ho diferent perquè aquest treball es posi per fi en valor des de les que continuem estant als marges a aquests territoris.

Lorde s’anomenava poeta; feminista Negra lesbiana guerrera poeta mare. Un lloc d’enunciació concret i ampli alhora. Concret per les interseccions que el conformen, ampli com amplis són els marges d’aquest món excloent que ens ha tocat habitar. I és en aquests afores del món on moltes ens trobem i retrobem; ens coneixem i reconeixem; creem i ens recreem.

Com tota l’obra de Lorde, aquest llibre és una eina de transformació. No és una lectura sobre la qual pugui passar-se de puntetes a mode d’esbarjo. Aquestes lectures interpel·len i conviden a l’acció. 

Llavors, Quines accions emprendràs tu després de submergir-te en aquesta obra de Lorde?

Audre ens acompanya des de fa llarg temps a algunes i des de fa una mica menys a d’altres; qüestió d’edat i qüestió política. En altres ocasions hem parlat de com són els circuits del coneixement i la transmissió de sabers que es produeixen en aquest regne d’espanya respecte als Feminismes Negres i ja fa anys que el moviment afrofeminista assenyala aquestes formes colonials de circulació del coneixement.

En el cas de l’obra de Lorde, la primera traducció d’un text seu en l’estat espanyol va ser 1997, quan el col·lectiu queer-feminista LSD (Lesbianas Sin Duda) publicà “Uses of the Erotic” traduït al castellà dins del seu fanzine Non Grata. Lorde portada des de la sexualitat dissident en un procés que reconeixem com a transmissió de saber i reconeixement a aquesta “feminista Negra lesbiana mare poeta guerrera que feia la seva feina”; en el sentit que amb aquesta primera traducció no comercial estaven, d’alguna manera, responent a la pregunta per l’activació política que Lorde sempre llançava a les seves audiències:

“Qui sou vosaltres i com feu la vostra feina?”.

Un aspecte que també creiem important destacar i que rarament s’esmenta explícitament de Germana al marge – Sister Outsider és el seu aspecte anticolonial. S’acostuma a posar èmfasi als aspectes més evidents de l’obra entorn de les opressions de raça, gènere, sexualitat i classe i les seves interseccions. No obstant això, en mantenir l’estructura original dels capítols tal com van ser compilats i ordenats a la primera edició, observem que l’obra obre i tanca amb dos textos molt menys esmentats – almenys en les anàlisis feministes que s’han fet des d’aquesta part d’occident. Aquests són “Notes d’un viatge a Rússia” i “Retorn a Granada: un informe provisional”.

El primer, un viatge de dues setmanes a Rússia en 1976 (URSS en aquest moment) al qual Audre va ser convidada en qualitat d’observadora estatunidenca al Congrés d’Escriptors Africans i Asiàtics, patrocinat pel Sindicat d’Escriptors Soviètics. El segon, a la fi de 1983, un curt viatge d’una setmana a la terra dels seus pares, l’illa de Grenada. A penes uns mesos després de la invasió de l’illa per l’exèrcit estatunidenc.

Dos textos en els que es pot apreciar un marcat to anticolonial. Especialment a Viatge a Granada veu com operen les opressions de raça i classe en les vides negres en un context colonial i dins de l’ordre global del sistema-món i exposa com les dificultats materials per a aconseguir aliment en una terra sorprenentment fèrtil tenen a veure amb les formes en les quals el capitalisme racial opera en diferents nivells -tant materials com simbòlics- per a mantenir l’ordre, també material i simbòlic, en una illa Negra Del Carib, el pati posterior dels Estats Units.

D’altra banda, Notes d’un viatge a Rússia comença amb una evocació onírica per a posteriorment traslladar-nos -mitjançant descripció detallada de com Audre percep aquest lloc- les sensacions en trepitjar Moscou, les diferències amb Uzbekistan, la diferència climàtica i la diferència en la calor i el color de les gents que habiten un i un altre lloc; és a dir, la jerarquia racial i de classe que continua operant a Rússia i com ella actua enmig de tot aquest “collage”, des de la seva corporalitat negra lesbiana poeta mare.

Aquesta obra de Lorde recull anàlisis, reflexions i propostes sobre processos vitals personals i alhora universals per als qui habitem els marges des de la Negritud en qualsevol territori diaspóric, però especialment a les metròpolis colonials. La seva veu, suau i incisiva, ens exposa nues davant les nostres febleses i fortaleses, exhortant-nos a trobar en elles el nostre poder, per posar-lo al servei de la transformació radical.

“El canvi significa creixement, i el creixement pot ser dolorós. Però afinem la nostra autodefinició quan ens exposem en el treball i la lluita amb aquelles persones a qui definim com a diferents de nosaltres, però amb qui compartim les mateixes fites. Per a les dones Negres i blanques, grans i joves, lesbianes i heterosexuals per igual, això pot significar nous camins per a la supervivència.” 

Audre Lorde
Les eines de l’amo no desmantellaran la casa de l’amo

El procés de traducció i revisió d’aquestes obres per al context català, és fruit de diverses trobades i alguns desacords, de sessions compartides, de nits poètiques, de tallers, activacions i converses vàries entre germanes de l’afrodiàspora de diferents territoris que habitem aquest.
Així com aquesta edició, primera en català, és fruit d’una aposta política que venim possibilitant des dels Feminismes Negres per a aportar a la reparació de la violència cap al pensament Negre mitjançant la fetitxització, extractivisme i distanciament que observem en les polítiques editorials. Va passar amb Angela, va començar a passar amb bell i més dissimuladament però també està passant amb Audre.

La teoria Feminista Negra passa primer pel cos. Les creacions de les feministes Negres que són base d’aquest comerç editorial, han implicat processos vitals per a les seves autores i és precisament des d’aquest coneixement situat com a feminitats Negres des d’on connecten amb nosaltres. Des dels marges. Com és possible que tot això no repercuteixi de cap manera en les dones dels marges en aquests territoris, quan són d’elles/nosaltres dels qui aquestes obres parlen? Això no pot entendre’s sinó com a exercici d’extractivisme, propi del capitalisme racial.

Per tant, aquesta edició amb Manifest Llibres i la seva metodologia pretenen sumar així al procés de reparació de la violència que suposen aquests exercicis d’extractivisme, distanciament i fetitxització del pensament Negre, convidant a abordar de cara la realitat d’aquests territoris i construir vies d’aliança honesta amb altres projectes també compromesos políticament amb la transformació radical, com es aquesta aposta de Manifest Llibres amb La Casita Ediciones. I vosaltres?:

«Qui sou vosaltres i com feu la vostra feina?»